dilluns, 9 de febrer del 2015

Santiago Vidal o el constitucionalisme friqui


Realment, he quedat notablement estupefacte en llegir alguns articles d’aquest esbós de constitució que ha fet públic el jutge Santiago Vidal. Espero que Santiago Vidal sigui un bon jutge. Però he de dir que com a constitucionalista em sembla d’allò més friqui.

I això ho dic sobretot per aquell paràgraf de l’article 41 en què es llegeix: “La llei regularà els criteris específics de proporcionalitat a fi i efecte d’evitar que una sola llista o partit pugui assolir la majoria absoluta dels escons”. El mateix Vidal ha explicat que això vol dir que, encara que un partit aconseguís el 90 per cent dels vots, no podria mai sobrepassar el 50 per cent dels escons, per obligar que els partits hagin de pactar entre ells i la societat estigui més ben representada.

Ja fa estrany això de que, si la població dóna el 90 per cent de vots a un partit, aquest partit no pugui dur endavant el seu programa, sinó que l’hagi de pactar amb algun altre partit molt menor. Això em sembla, clarament, un frau democràtic.

Però la cosa pot arribar a ser pitjor. Fixem-nos en un possible escenari. Resulta que, a la Catalunya independent, hi ha tres partits: Partit Progressista, Partit Conservador i Partit Liberal. A les eleccions, el Partit Progressista obté el 90 per cent del vots; el Conservador, el 6 per cent; i el Liberal, el 4 per cent. En l’esbós de constitució, a l’article 39 es diu que el Parlament tindrà 105 escons. Si cap partit pot superar el 50 per cent d’aquests 105 escons, el Partit Progressista tindria 52 escons, i els altres dos es repartirien proporcionalment la resta: 32 peer al partit Conservador, i 21 per al Partit Liberal. I aleshores, a l’hora de fer govern, resulta que podrien pactar el Partit Conservador i el Liberal, que sumats tenen 53 escons, i governar ells. O sigui que el 90 per cent de la població ha votat un partit, però governen els que, en total, han rebut només el 10 per cent dels vots. No ho sé, però vaja, em sembla una mica ximple.

Però encara hi ha més. Imaginem que a la Catalunya independent només hi ha dos partits. Un treu el 60 per cent i l’altre el 40. Segons la constitució, cap pot tenir la majoria absoluta d’escons. ¿I com ho farem, això? Cap no pot superar els 52 escons, o sigui que és impossible ocupar els 105 escons del Parlament. O potser sí, potser algun geni de les matemàtiques ho podria resoldre i li donarien el Nobel...

És molt evident que el senyor Santiago Vidal faria bé de dedicar-se a altres coses en el seu temps lliure, crec jo. I els nostres mitjans de comunicació públics, encapçalats per TV3, farien bé de no donar tant d’espai a aquest senyor que ha demostrat una total incompetència en aquest tema. I els nostres independentistes farien bé de no emocionar-se tant amb coses que no tenen ni cap ni peus, per molt patriòtiques que pretenguin semblar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada